ANLISI DAFO SOBRE EL PRACTICUM II
Justificació DAFO
He elegit aquest sistema d’avaluació perquè en
permet un anàlisi de la visió global de les pràctiques, analitzant l’entorn i
l’organització d’una manera senzilla.
Arribats aquest punt em toca fer una darrera
entrada amb les conclusions. Penso que aquest sistema me permetrà valorar el
procés amb els seus problemes, errors...
És l’últim pas és l’hora de concloure i
avaluar el procés, vull saber si allò que s’ha fet està donant resultats. Que
quedi reflectit la meva participació, compromís entre d’altres aspectes.
En aquests mesos estic
acompanyat a la psicopedagoga amb la seva tasca. En un primer moment me va
envair la necessitat d’agafar tots els apunts i tornar a repassar assignatura
per assignatura com ja vaig comentar en el pràcticum I. La recerca d’informació
i anàlisi la vaig canalitzar cap al tipus de població que acudeix al centre.
He tingut l’oportunitat de
veure en un lloc real tot allò que tan sols era teoria per a mi. Hem fet moltes
de coses, però per a les característiques del centre allò que més hem
treballat és la interacció directa i
individual de nins i nines amb dificultats d’aprenentatge. Tots ells acudeixen
a consulta amb les seves famílies per tal de solucionar o minimitzar els problemes que l’escola les
suposa. D’aquí que l’objectiu principal
de la psicopedagoga sigui el de garantir el desenvolupament personal i socials
dels infants, potenciant totes les capacitats que confonen la personalitat
(cognitives, motrius...)
Els dies que m’aporten
sensacions o experiències noves, aprofito per fer una entrada al meu bloc,
aquesta tasca em permet reflexionar i analitzar allò que estic fent. M’he
implicat molt més del que tenia previst, perquè estic gaudint del que faig,
però un cert sentiment de culpabilitat
m’envaeix evers la meva família. Quanta paciència tenen amb mi!
Dins el marc teòric del
constructivisme estic basant les meves pràctiques, i dic això perquè fem feina
amb equip i reflexionem i analitzant.
No fa falta ni dir que aquesta
experiència és del tot enriquidora i me permet adquirir noves competències i
posar en practica la teoria de tot allò que he après aquests darrers anys.
Allò que més observo é com identifiquen i es
crea un perfil dels nins i nines que
venen a assessorar-se. Allà on estic intervenint de manera més directa és elaborant material de suport utilitzant
totes les possibilitats que les noves tecnologies en brinden.
És molt interesant el procés
de detecció definició i consens que realitza l’equip multidisciplinari del centre.
Què he trobat a faltar?, els contactes més directes amb els centres educatius,
moltes vegades l’única informació que disposem és l’entrevista escrita que les
famílies porten a l’escola perquè les hi emplenin.
Què m’ha costat més? Excessiva empatia amb les famílies. Som mare de dos nins
i tal vegada aquesta condició m’apropa més als pares i mares que cerquen el que
és millor pels seus fills. Les miro amb molt de respecte i m’impressiono com
obren les orelles i els ulls escoltant tot allò que és aconsellable fer per
ajudar als infants.2
M’emociona que agraeixin les petites passes
que els seus fills van fent i tot plegat m’omple d’energia pe seguir fent,
treballant i formant-me.
FACTORS INTERNS
|
|||
F 0 T A L E S E S |
-Experiència,
professionalitat i visió positiva de la psicopedagoga del centre.
-Accés a la
informació, material, documentació per dur a terme el pla d’intervenció.
-Escola de pares és
un projecte nou i ambiciós, aquest fet fa que sigui molt motivant.
-Feina en equip
dins un centre amb una gran xarxa d’atenció psicopedagògica.
-Cada cas és únic.
-Metodologia
d’intervenció
globalitzada i
personalitzada.
-S’ha treballat la
recuperació de la lectoescriptura des de totes les habilitats.
-L’espai es molt
acollidor amb un mobiliari adequat i llum natural que crea una atmosfera molt
agradable.
|
- Un projecte molt
ambiciós per poder veure els resultat a curt termini.
- Necessitat de
conèixer moltes institucions per tal d’ajudar al màxim als familiars i als
nens.
-Necessitats de
conèixer el marc legislatiu actual.
- Necessitats de
domina tots els conceptes psicopedagògics implicats.
- Perill
d’acomodar-nos amb les activitats que ens resulten còmodes.
- Acompanyar a les
famílies amb el procés d’assimilar les dificultats dels seus fills . (penso
que aquesta és l’assignatura pendent )
|
D E B I L I T A T S |
FACTORS EXTERNS
|
|||
O
P O R T U N I T A T S |
-El centre pertany
a un model de franquícia que compte amb el suport d’una marca consolidada.
-Es un model de
negoci que permet el desenvolupament com a professional amb el teu propi
centre.
- La manera de
procedir és molt propera i familiar.
- Molt a prop del
meu lloc de treball.
|
-Aprofitar la
formació continua que la franquícia proporciona a tots els integrants del
centre.
-desenteniment
d’alguns centres educatius.
_Falses expectatives
de les teràpies.
|
A
M E N A C E S |
CONSTRUIR SOBRE LES FORTALESES
La meva condició laboral i familiar em
limitava molt alhora de poder realitzar les pràctiques, la proximitat d’aquest
centre i la flexibilitat del meu horari de feina m’ha permès que pogués complir amb els
objectius del pràcticum.
Aprofitar la formació continua que la
franquícia proporciona a tots els integrants del centre. Això no vol dir que
fes cap curs, però si els integrants dels centre i això feia que estesin molt
actius i actualitzats amb els temes que ens pertoca dominar.
Continuar amb la tasca d’escola de pares
aprofitant l’embranzida que està tenint. Ja s’han tret noves xerrades i cursos gracies a l’entusiasme mostrat per
les famílies i a les conclusions de les anamnesis amb els pares.
La línea de funcionament del centre m’ha
permès dur a la pràctica tot allò que s’ha après de manera amena.
Veure la necessitat publicitaris tot això per tal de que arribi la bona pràctica del
centre a més gent.
ELIMINAR LES DEBILITAS
Continuar amb el projecte, acotant-lo a les
necessitats de les famílies.
Connectar amb logopedes que vulguin treballar
i que això no suposi una despesa més pel centre, que treballi de manera
autònoma i així el gabinet ampliarà els serveis per atendre als infants.
Il·lusió per continuar caminant amb aquesta
professió tan amplia i amb la qual s’ha d’empatitzar i experimentar per poder
desenvolupar la nostra labor1.
3-EXPLOTAR LES OPORTUNITATS
He tangut l’oportunitat de ser una més, he
entrat i sortit sempre que he volgut a més m’han atès amb totes les dificultats
que se presentaven, per això de manera còmoda dur a terme el pla d’intervenció
a més me deixen les portes obertes perquè hi
torni sempre que vulgui.
Ha estat un agent motivador aportar al centre
el material i les presentacions creades.
MITIGAR LES AMENACES
S’ha de traçar un pla tant econòmic com
temporal per tal de poder desenvolupar el pla sense que aquest es vegi interrompi’t,
per això s’ha de ser molt flexible, s’ha de fer un pla coherent i a més amb
anterioritat s’haurien d’esgotar els recursos públics que els seus tenen al seu
abast.
Els centres educatius no sempre tenen una bona
recepció del centre privat i si hagués una bona coordinació segur seria una
millora important per l’infant.
(2) aquestes
paraules les vaig compartir amb vosaltres al final del pràcticum I però ara he
volgut tornar-les a posar perquè trobo que son molt importants per entendre el
perquè del meu pla.
